Tota Menorca és un jaciment andalusí. A diferència d’altres períodes, però, és ben poca la informació que se’n pot trobar i comptats els estudis seriosos fets fins ara. D’ençà de la conquesta de 1287, amb gairebé tota la població esclavitzada i dispersada, si no exterminada, l’illa va ser repoblada «de bona gent de catalans» i afins. Per mor d’açò, la sempre complexa relació amb el món islàmic s’hi ha mogut entre la por suspicaç i el silenci institucionalitzat. I, malgrat tot, podem trobar arreu restes d’aquest període que va convertir aquest tros de terra abans ignot en un jardí cobejat.

Conscient que tota tradició i descripció del passat és una creació del present, Bartomeu Obrador Cursach combina crítica política, reflexions antropològiques i dades arqueològiques i històriques per mirar d’entendre, amb un sentit irònic i punyent, com s’ha percebut i s’ha tractat fins ara tot aquest patrimoni menorquí tan negligit.